dimarts, 13 de juny del 2017

Flora i Fauna les tortuges

LES TORTUGUES
Les tortugues marines existeixen des de fa 180 milions d'anys. Diuen que, en aquella època, els dinosaures i les tortugues dominaven la Terra...
Les tortugues són els únics rèptils que viuen en el mar (respiren per pulmons i posen els ous a la sorra).
Poden viure més de 150 anys.

TIPUS DE TORTUGUES MARINES
Tortuga babaua (Caretta caretta)

 

És la més abundant del mar Mediterrani. És omnívora (menja crancs, meduses, cefalòpods, altres crustacis i mol·luscs).  Acostuma a pesar uns 90 kg (però se n'han trobat de 400kg), i medeix un metre de llarg.


Tortuga verda (Chelonia mydas)

    


 Canvia els seus hàbits d'alimentació amb el temps: de joves són omnívores, i quan són adultes són hervíbores (mengen algues i plantes marines).





COM ES REPRODUEIXEN?
El mascle no surt mai del mar. La femella sí, torna al lloc on va nèixer per a posar els ous. La mare pon els ous a la platja, els enterra a la sorra amb les potes del darrere i els deixa allà. Quan passen entre 40 i 70 dies surten de l'ou les tortuguetes.

Més o menys només la meitat dels ous que ha enterrat la mare  es trenquen i van cap al mar, però seran pocs els que aconsegueixin arribar. Entre els ocells que volten per allà i els  taurons són poques les que sobreviuran.

PERILL D'EXTINCIÓ
Les tortugues estan en perill d'extinció perquè confonen les bosses de plàstic que tira la gent a  l’aigua amb meduses, i se les mengen. Això els hi provoca la mort.
També la pesca de palangre les perjudica, ja que queden enganxades en l'ham i pot morir si no s'allibera de seguida.

CONCLUSIÓ: Les Tortugues Marines estan en perill d'extinció i entre tots hauriem de fer alguna cosa perquè no deixin d'existir, perquè son un animal molt especial.


Presentació

Aquest treball de recerca esta organitzat per treballar cooperativament durant una setmana. El tema que ens ha tocat al nostre equip base ha estat els mars i oceans.
Els mars i oceans ocupen el 70% de la superfície de la Terra amb una profunditat mitjana de 3.700 metres. Constitueixen l'hàbitat més extens i on es calcula que hi ha el 90% de la biodiversitat del planeta.
El nostre objectiu és obtindre els màxims coneixements sobre el tema i treballar específicament els següents temes: flora i fauna, traducció i costums, literatura, formació i orígens, arquitectura, esports, pintura, cinema, diccionari de llengües, música i geografía.   
Aquest treball ha dut aa terme els dies 7, 8, 9, 12, i que avui finalment acabem presentant dia 13 davant dels tribunals del Institut La Mar De La Frau.  

dilluns, 12 de juny del 2017

Pintures relacionades amb Mars i Oceans

En conclusió ami m'ha costat dur a terme aquet apartat perque no es una cosa que m'atraguí de treballar però he observat que hi han centenars de pintures relacionades amb el mar i qui les aprecia pot disfrutar molt d'elles.

Pel·lícules més reconegudes

He escollit aquestes quatre pelis perque són les més conegudes i reconegudes a nivell mundial, la gran majoria succeeixen al mar i tenen una relació directa amb el tema mars i oceans. Webgrafía: ,

ETYMOLOGY OF WORDS

ETYMOLOGY OF WORDS


WATER
The word water comes from the Latin aqua, with the same meaning. From there also certain derivatives, such as aquarium, watercolor, aguada, aguaza, aguazal, etc.

CURRENT
The word current comes from the Latin currens, currentis and means "the one who runs". Its lexical components are: currere, plus the suffix -nte (agent, which does the action).

WAVE
The word wave comes from the French houle (movement or ripples in the sea). There are several theories about the genesis of the word, because it can also be; Of celtic (hoeval), of Breton (houl), of Danish (huul), etc.

SEA
The word sea comes from the Latin mare (mass of water). Also words like: tidal wave, tide, tide, seasickness, marina, seafood, etc.

OCEAN
The word ocean comes from the Greek (Okeanos) which was how the Greeks called the great expansion of water that surrounded the earth, as opposed to the internal Mediterranean.

SWIMMING
The word swimming comes from the Latin natatio, natiatationis, verbal action name with suffix, formed from the verb natare, "nadar". Natatio seems to be related to the Indo-European root meaning "to flow or to command", but also it is related with other terms in diverse languages with similar meaning, like the Greek.

SEAWEED
Petit oceà
The word seaweed comes from the Latin seaweed. It refers to a group of organisms constituted by autotrophic but not plant cells, which can live unicellular or multicellular. To designate this group of organisms the root -ficea, derived from the Greek, is used. The word dates from antiquity and referred to what the Romans knew as "sea plants".

RAIN
The word rain comes from the Latin pluvial, with the typical palatalization, word related to the impersonal verb pluêre (rain), whose vulgar variable plovere gave our verb llover.Palabras as rain and impluvio share its root

Entrada creativa

Web grafia: https://wordart.com/edit/dysilr3oj93z

creatives

pàgina obtinguda de:

https://wordart.com/create







Llegenda del palau enfonsat:

Les persones més velles encara recorden una antiga història d’amor. Expliquen que a l’interior de les Illes Medes hi ha un palau esculpit a la pròpia roca, però que cap persona l’ha pogut trobar mai. Les seves habitants són les sirenes, uns éssers màgics que tenen cos de dona i cua de peix. Així que tant poden respirar dins com fora de l’aigua. Cada dia, quan el campanar de l’església tocava les dotze de la mitjanit, les sirenes sortien del seu palau a jugar o a buscar pedres boniques per decorar el seu palau.

Vet aquí que un dia de lluna plena, una de les sirenes va apropar-se molt a la costa i va treure el cap fora de l’aigua. La lluna il·luminava perfectament el poble de l’Estartit. Les façanes de cal blanca reflectien la seva llum i algunes espelmes tremolaven encara a través de les finestres. Quan baixà la vista cap a la platja, veié una figura dempeus, amb les mans a les butxaques i la mirada perduda cap a l’horitzó. Va capbussar-se sigil·losament i avançà sota l’aigua movent la cua amb suavitat. Tornà a treure el cap a pocs metres de la sorra i mirà novament aquella figura. Era un noi que semblava a només un pas l’edat adulta. Tenia la mirada perduda, les celles frunzides i un posat seriós i alhora melancòlic. De cop i volta, va desviar la mirada cap a la sirena, però només va veure una petita tremolor a l’aigua, similar a la que fan els peixos que neden a pocs centímetres de la superfícies.

La sirena va tornar cap on eren les seves companyes sense dir on havia anat. Tenien prohibit acostar-se molt a la costa, perquè havien d’evitar que els humans descobrissin el seu palau. Va callar tant, que les seves companyes sospitaven que alguna cosa li passava, però no van insistir per no fer-la sentir malament. Si realment t’importa algú, no la pressiones mai perquè t’expliqui què li passa, simplement deixes que sigui ella mateix qui se senti còmoda i ho faci quan ho cregui oportú.

La sirena esperà que les seves companyes dormissin i va sortir de la seva habitació. El palau estava excavat a la roca pura de les illes i totes les parets estaven recobertes de peces de corall i pedres precioses que els corrents marins arrossegaven fins a la costa empordanesa. Les sirenes ho col·locaven de manera que formaven grans dibuixos que explicaven la història del seu palau. Però aquelles pedres, merament ornamentals, no eren tan importants com les pedres i coralls que hi havia a la porta del palau. Aquestes amagaven l’entrada i impedia l’accés a qualsevol ésser que no fos una sirena.

L’accés al palau era una meravella de colors i formes. Tot de coralls vermells, grocs, verds, blaus i molts altres colors es barrejaven en infinites tonalitats. Ella va pensar que si n’agafava quatre o cinc bocinets de roca podria fer-li un collaret a aquell noi en senyal d’amistat. Quatre o cinc bocinets no es notarien. No passaria res.

L’endemà a la nit, les sirenes van tornar a sortir del palau. Aprofitant que les seves companyes estaven jugant totes juntes, va nedar amb velocitat cap a la costa. Minorà la marxa quan ja era lluny del grup i tragué el cap de l’aigua per si hi havia el noi del dia anterior. I tant que hi era! Aquest cop seia amb les cames creuades just on l’aigua desfà el petó amb la sorra. La marea encara era alta, puix que el dia anterior hi havia lluna plena al firmament.

Avançà lentament sense capbussar-se i el noi la veié entre la foscor quan ja era a tocar de la sorra. No van pronunciar cap paraula. Ella sortí de l’aigua tant com pogué i li allargà el collaret que ella mateixa havia. Els seus dits es van fregar durant l’entrega. La pell del noi es va estremir. Aquell contacte anava carregat de sentiments, més encara que les paraules. No els calgué digué res. Des d’aquell dia, cada nit es veien i s’intercanviaven regals. Ella li portava collarets, anells, braçalets i altres joies que feia amb el corall del palau. Ella recollia les petxines més maques que el mar arrossegava cap a la platja i li donava a ella en una xarxa que teixia cada vespre mentre l’esperava.

Passaren, més que dies, setmanes i una nit, la sirena no va tornar. El noi l’esperà durant tota la nit, adormit a la sorra per si arribava i el despertava. Però foren els primers pescadors que es feien a la mar qui el despertaren amb el seu traginar d’estris, xarxes i canyes. Va tornar aquella mateixa nit i l’endemà, però la sirena no va venir mai més…

La sirena era a palau, on les seves companyes la retenien. Aviat descobriren que la seva amiga agafava pedres de l’entrada i les regalava a un noi humà. Perillava no només el secret de la seva cova, sinó també la seva integritat. Per les esquerdes que quedaven entre roca i roca entraven alguns animalons a l’interior del palau que feien més nosa que servei. Els murals escultòrics dels passadissos es van deteriorar, els animalons camparen al seu aire durant aquells dies i el palau perdé l’esplendor que havia tingut durant tota la seva història. La sirena va comprendre que no podia destruir la seva llar per cap motiu. Per la seva culpa, el palau havia estat envaït per altres criatures que no en tenien cura i els humans podrien descobrir on era. En conseqüència, va rebre el pitjor càstig que pot rebre una persona enamorada. Va haver de demanar de nou els regals que li havia fet al noi per tal de reparar els danys que havia causat a l’entrada.

Aquella mateixa nit, es retrobaren després d’una setmana sense veure’s. El noi li explicava en la seva llengua que l’havia trobada a faltar. Ella li explicava en la seva que li sabia molt de greu, però havia de retornar-li els regals. Quan les paraules no són suficients per a entendre’s, necessitem els gestos. Sense saber com, van aconseguir explicar-se, però ell no acabava d’entendre que aquelles pedres fossin tan importants per al seu palau. Per a ell sí que ho eren, perquè era una mostra de l’afecte que sentien l’un per l’altre. Accedí a portar-li les joies a l’endemà i així ho va fer. Les sirenes van reparar l’entrada del seu palau i recuperà l’esplendor que havia tingut sempre.

La sirena tornava a ser feliç, perquè les seves companyes i ella mateixa podrien viure tranquil·les al seu palau. Però sobretot, perquè mai li van prohibir de tornar a veure aquell noi. Cada nit es trobaven a la platja i compartien les hores abans que sortís el sol. Com que no s’entenien, al principi es cantaven les cançons pròpies dels seus pobles. La música és una llengua universal.

Les sirenes viuen per sempre, però les persones es fan grans. Els anys passaren i el noi es convertí en un home alt i guapo, cobejat per totes les dones de l’Estartit, però cap d’elles no li feia el pes. Ell estava enamorat de la sirena. No es va casar mai amb cap dona, cada nit tornava a la platja fes fred o calor, plogués o tronés, estigués sa o malalt. L’amor era més poderós que tot allò. Però va arribar un dia que no tornà mai més a trepitjar aquella platja. Havia mort per sempre i la sirena ho va saber tan bon punt tragué el cap de l’aigua i no el veié assegut a la sorra. Des d’aquell dia, va decidir de protegir el palau amb totes les seves energies. I potser per això, encara avui, les peces de corall protegeixen el Palau Submarí de les Illes Medes.

Llegenda obtinguda de:

http://llegendesdecatalunya.plisweb.com/19/un-palau-submar



Imatge obtinguda de:

https://www.google.es/search?q=sirena+con+un+chico&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjkwb_g_bfUAhXHZlAKHStDB0oQ_AUICigB&biw=1024&bih=613#imgrc=24tJbtW_bnMoKM:


DICCIONARI DE LLENGÜES




IMATGE COMPLETA Pàgina etimología


WEB UTILITZADA: http://www.opentrad.com/es/?
etimologia de le paraule


La Foca

La Foca:

Les foques son carnívores, estan adaptades a la vida aquàtica i per a reproduir-se s´ aparellen amb els llops de mar que es fan dir  catxalots. Es distingeixen per les orelles i per en lloc d’ utilitzar les potes per caminar s’ arrosseguen. La Foca Comuna té una mida relativament petita, ja que pot arribar a mesurar aproximadament, entre un metre i mig i dos metres i arriba a pesar al voltant de 100 quilograms. Les femelles per la seva banda, són una mica més noies tant en grandària com en pes ja que no arriben als dos metres de llarg i com a molt poden pesar fins a 80 quilograms.
Aquests animals es diferències dels llops marins, principalment i a simple vista perquè no tenen orelles
Les foques tenen una esperança de vida que varia segons el gènere, els mascles viuen entre 25 i 30 anys, mentre que les foques femelles poden arribar a viure fins als 40.
Alimentació:
Són animals essencialment carnívors, és a dir que basen la seva dieta en carn, ara bé, se sap que les foques joves s'alimenten principalment de crustacis; mentre que en estat adult comencen a alimentar-se de pops, calamars i altres tipus de peixos.
Hàbitat:
Es caracteritzen per no ser una espècie migratòria, sinó que sempre estan en els mateixos llocs, en general, les foques habiten gairebé totes les zones costaneres del món sencer, amb excepció de les zones tropicals. Busquen per la generals, llocs on els corrents no són molt forts, com la desembocadura de rius i badies.
Informació obtinguda de:
https://www.infoanimales.com/foca
















La Foca.

Imatge obtinguda de:
https://www.google.es/search?q=la+foca&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiaydr287fUAhWFIlAKHfbqAJ4Q_AUICigB&biw=994&bih=622#imgrc=9FOqFuI6A8q-tM:

Escola de vela de Cambrils

Club nàutic de cambrils
El club nàutic de cambrils és l'encarrgat de dur a terme casi totes les activitats esportives relacionades d'alguna manrera amb el mar.
El Club en els últims anys ha aconseguit el gran reconeixement de tenir una de les millors escoles de tot Catalunya. L'equip tècnic que dirigeix les diferents activitats, la gran inversió en material feta en els últims anys i una treballada programació i gestió de les activitats desenvolupades són alguns dels motius del de qualitat pel quan se'l reconeix per arreu de Catalunya, Espanya i fins i tot a nivell mundial.

D'altra banda, cal destacar també l'esforç que s'ha fet per ampliar i diversificar l'oferta esportiu-nàutica. Actualment la Secció Esportiva ofereix activitats de Vela Lleugera, Creuer, Windsurf, Wake, Paddle Sup, caiac i pesca.
Escola de Vela per nens i adults: programar cursos d'iniciació i perfeccionament tant de vela lleugera com de creuer durant tot l'any. 
Persones fent windsurf
Cursos de creuer: a partir de 16 anys per iniciar-te en el creuer i guanyar autonomia en les navegacions.
Cursos de windsurf: amb tot el material necessari.
Cursos Paddle surf: posa't en forma divertinte. 
Estades nàutiques: per a alumnes de 8 a 16 anys, des de les 9 a les 17 h. Per gaudir tot el dia de les diferents activitats.
Esquí nàutic/ Wake: alternativa a la vela lleugera activitats de Wake i esquí nàutic, activitats ideals per gaudir del mar i l'estiu.
Cursos de pesca: per aprendre i iniciar-te en la pesca des d'una embarcació. 
Persona fent wake
Casal de Mar: dirigit a nens entre 4 i 7 anys, establint el descobriment i coneixement del medi marí com a eix vertebrador de l'activitat. Excursions, jocs en equip, platja, tallers, manualitats, sortida en vaixells de vela i caiacs seran lesactivitats. 
En conclusió penso que totes les activitats són beneficioses per el cos humà i la nostra salut, tindre la oportunitat de gaudir amb tanta facilitat del mar s'ha d'aprofitar perque no ho tenim totes les persones i encara més quan s'apropa o és estiu.


Webgrafía: <div style="width: 400px; height: 400px;" data-wordart-src="//cdn.wordart.com/json/8vddscui69dw" data-wordart-show-attribution></div>https://reskytnew.s3.amazonaws.com/db/3048/totcambrils-club-nautic-cambrils--41-151022192633.jpghttp://blogs.woman.es/kira-miro/files/2015/06/WAKE3.jpg

divendres, 9 de juny del 2017

Diferents esports

En conclusió hi han moltíssims esports relacionats amb el mar i oceans i podem gaudir d'ells tant per passar un moment o com per posar-se en forma i cuidar-se fent una cosa que t'agrada i gaudeixes. Webgrafía: ,

Sorolla y el mar



Joaquin Sorolla
Joaquin Sorolla es un pintor español nacido el 27 de febrero de 1863 en Valencia y murió a los 60 años el 10 de agosto de 1923. Sus dos gandes obras más conocidas son: ¡Y aún dicen que el pescado es caro! (1894) y también Niños en la playa.





¡Y aún dicen que el pescado es caro!

¡Y aún dicen que el pescado es caro!: es una obra de 1894 que está hecha en el oleo sobre lienzo, tiene un tamaño de 151,5 x 204 cm. Se encuentra expuesta en el Museo del Prado. La pintura representa a dos pescadores mientras atienden a un tercero que ha sufrido un accidente, éste se encuentra con el cuerpo desnudo y de su cuello cuelga una medalla. Alrededor de los personajes pueden observarse varios objetos habituales en el interior de las embarcaciones, una lámpara de aceite , un tonel para el agua dulce, cuerdas y varios peces.



Niños en la playa
Niños en la playa: es una obra hecha el 1910 que está ejecutada sobre el óleo lienzo y mide 118 centímetros de alto por 185 cm de ancho. Representa una playa de aguas cristalinas con tres niños sobre ella. Los niños se encuentran completamente desnudos. Se encuentran extendidos boca abajo sobe el barro mientras el agua les lame la piel, y también tienen diferentes posiciones y distintos atributos.



Yo he escogido estas dos obras debido a que están relacionadas con el mar y oceanos ya que en ellas sale una playa y una embarcación que esta supuestamente en el mar. También se refleja la gran entrega del autor para realizar estas dos obras tan complejas y difíciles de hacer.

webgrafía:
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/sorolla.htm,
http://www.nationalgeographic.com.es/viajes/actualidad/sorolla-y-el-mar_7547,
https://blocdejavier.wordpress.com/2012/02/22/aun-dicen-que-el-pescado-es-caro-sorolla-1894/,
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioMc1y58XzycBuuWzknL2iahIKN46hA32GhvQ6bb4lQh8VgZDOFaLtzFkG0dhf9xsLH2c1STNJz8N86x-qGaK1iuuFFRajPWAYkhRy0BRsYAcqvJOO3zmzr08bnn7OH7Lrc-9J1Xy-5xFX/s1600/Sorolla_dicen_que_el_pescado_es_caro.jpg

Flora i Fauna Mediterrani

MAR MEDITERRANI

Flora


Peixos: Sard comú, Sard imperial, esparrall, Mojarra, Oblada, Boga, Salpa, Herrera, Roger de roca, Reietó, Agujón, Raya comú, Roger de fang, Donzella, Tordo, Vaqueta, Fredi, Gallito, Castañuela, Gobio, Bavosa de banda fosca, Mero, Llobarro, Serrano, Cabrilla, Lisa, Aranya, Agulla, Barracuda, Bruna, Congre, Cavallet de mar, Picarel, Daurada.
Cnidaris: Aigua dolenta, Anemone de mar, Ortiga blanca, Aigua quallada, Tomàquet de mar, Plomes, Veler, Fals coral, acèfal blau, Mà d'mort.
Mol · luscs: Pop, Gorret Xinès, tubet, Musclo de roca, Torrecilla, quitó, Peu de ruc, trompeteta, Virolla granulós, Sèpia, Margarita reticulada, Ostra, Pechina de pelegrí, Cargolí eneno, Gibula, cancel · laria, Calamar gegant, Lapa, Navalla , Cargol, Baldufa rugosa.
Equinoderms: Estrella de sorra, Eriçó violaci, cogombre de mar marró, Estrella de mar comú, Eriçó negre, Ofioderma, Eriçó de mar, cogombre de mar negre. 
Crustacis: Gla de mar, Cranc de roca, Aranya de mar, Cranc ermità, Santiaguiño. 
Ctenòfors: Globus de mar. 
Rèptils: Tortugues marines. 
Fanerògames: Posidònia. 
Anèl · lids: Espirógrafo. 
Algues: Gitanilla, Full de pedra, Alga calcària, Coixinets. 
Porífers: Esponja vermella, Esponja comú, Esponja d'ermità. 
Lofoforados: Encaix de Venus, Fals coral. 
Mamífers: Foca frare

Estrella de mar
FAUNA


Feofícias o algas pardas:
Hay unas 3.000 especies de algas pardas, la inmensa mayoría de ellas marinas, y se encuentran distribuidas por todo el planeta. Las algas más grandes conocidas pertenecen a este grupo, y son las llamadas kelps, que forman auténticos bosques; en el Cantábrico tenemos numerosas especies de este grupo, de las que hablaremos más adelante y pertenecen al orden de las Laminariales.
Presentan los mismos tipos de reproducción sexual que las algas verdes excepto la hologamia, ya que no existen feofíceas unicelulares.

Rodófitas o algas rojas:
Estas algas, que pertenecen al Phylum Rhodophyta, se caracterizan por tener un color rojizo resultante de la dominancia de los pigmentos ficoeritrina y ficocianina, que enmascaran la clorofila a, el beta caroteno y otras xantofilas. Las principales sustancia de reserva son el almidón de florídeas y un polisacárido llamado floridósido


Dictyota dichotoma


Bibliografia:
http://www.bioenciclopedia.com/estrella-de-mar/
http://www.seaweed.ie/descriptions/Dictyota_dichotoma.php
http://www.habitas.org.uk/marinelife/species.asp?item=ZR4570
http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2624&r=ReP-27395-
Fotografia:
http://www.Dictyota dichotoma/antipote/item
http://d2on3k3hzjn2sy.cloudfront.net/wp-content/uploads/2013/11/estrella-mar2.jpg














manel -grup musical



WEB UTILITZADA:https://www.easel.ly/
http://lafonoteca.net/grupos/manel/
http://e02-elmundo.uecdn.es/assets/multimedia/imagenes/2016/04/17/14608573708910.jpg 

``EL VIEJO Y EL MAR´´


Autor: Ernest Hemingway.

Genero: Clásicos Universales / Ficción y Literatura.

editorial: Planeta bolsillo.

Año de publicación: 1952.

"Todo en él era viejo, salvo sus ojos, y éstos tenían el color mismo del mar ..." Ernest Hemingway.
  En un pequeño pueblo costero, un hombre mayor que es pescador hace ya mucho tiempo que intenta, pescar un gran pez. Un día se hace a la mar, y después de mucho esfuerzo, consigue que este pez pique su caña. La soledad, la dura relación del hombre con la naturaleza, las frustraciones y desengaños, el sentimiento de muerte y la valentía física e intelectual, son algunas de las circunstancias de la vida ante las que Hemingway expresa una profunda sensibilidad.
El viejo y el mar es uno de los textos más notables de Hemingway. Escrito con un lenguaje de gran fuerza y ​​sencillez, narra la historia de un hombre viejo pescador y cubano a quien la suerte parece haber abandonado, y el mayor desafío al que se enfrenta: la batalla despiadada y sin tregua con un pez gigantesco en las aguas del golfo.
Nos enseña el valor ante la derrota, del triunfo sacado de la pérdida.
Escrito en 1952 por encargo de la revista `` Life'', este relato lo confirmó como uno de los escritores más significativos del siglo XX, obteniendo el premio Pulitzer en 1953, y siguiendo su carrera hacia el Nobel de literatura, recibido en 1954.

Como valoración personal sinceramente no me he leído el libro, ya que necesitaba hacer el trabajo para un par de días, pero si me he leído algunos fragmentos y resúmenes y también he buscado información y tengo que decir que me parece un libro bastante chulo que quizás algún día pueda leerme ya que el autor fue un escritor importante en el siglo xx.
                                                        El viejo y el mar.

Joan Manuel Serrat - Mediterraneo

El "Mediterraneo" és una cançó del cantautor espanyol Joan Manel Serrat, tema inclòs al seu disc Mediterraneo editat el 1971 per la companyia discogràfica Zafiro/Novola.

En 2004 va ser triada per votació popular com la millor cançó  de la música populas a Espanya, en un programa de televisió anomenat "Nuestra mejor cancion". Va ser també triada com la millor cançó del pop espanyol per la revista Rolling Stone en 2010.

Aquesta cançó, la vaig escoltar de petita per primer cop gràcies a un projecte d'escola, i serà una cançó que sempre recordaré.




WEBGRAFIA

Arquitectura: Guggenheim

Guggenheim 

Guggenheim Museum Bilbao, Is a museum of contemporary art designed by the Canadian architect Frank O. Gehry and located in Bilbao. Negotiations for the construction of the museum between the public authorities of the Autonomous Community of the Basque Country and the directors of the Guggenheim Foundation began in February 1991.
 In my opinion: On one side of the outside we find the mascot of the museum, a 12-meter-high dog, Puppy, whose structure is made of steel with clay and has an internal irrigation system, because the dog is always full of flowers in spring and Summer often has joys and in autumn and winter, thoughts, which gives it a very peculiar appearance. Each time the flowers are changed, they are usually given away to the people who come up there.
 Resultat d'imatges de guggenheim




 https://i0.wp.com/www.guggenheim.org/wp-content/uploads/2016/02/architecture-bilbao-exterior-homepage.jpg?w=1170&quality=100

Shark film

                        Billboard the shark
Shark is an American horror film, suspense and adventure that was released in 1975. It is directed by Steven Spielberg, based on a novel by Peter Benchley. The film tells a story about an attack of a white shark devouring men to some bathers from the beaches of Amity Island. 


Main characther Roy

Roy Scheider 
It is the one that embodied Martin Brody, chief of police of the imaginary coastal town of Amity. This film became the highest grossing of all time until that date; His phrase "You'll need another bigger boat."

Main characther Richard 


Richard Dreyfuss

He represents one of the fishermen who find the shark, when they go looking for fish.

Robert Shaw
He is the unforgettable and relentless shark hunter Sam Quint, in the first film of the shark  saga.


Main charachter Lorraine

Lorraine Cary
She represents Ellen who is the woman of the policeman and licks him during the movie, to face the shark.

Murray Hamilton
He is the mayor Amity Island City, where the attack by the shark took places and he tries to get rid of the shark, with help.
Main characher Murray

I have chosen this movie because it ocurcce in the sea and it is completely related to my theme.